L’eina té l’impuls de Consell Comarcal, ajuntaments i 15 agents socials i econòmics
El Pacte d’Acció Econòmica i Social que impulsen el Consell Comarcal de l’Anoia, els ajuntaments i 15 agents socials i econòmics de la comarca ha presentat la diagnosi de la situació actual de la comarca després d’un any de pandèmia, el resultat de la primera fase del projecte en la qual treballa des de l’esclat de la pandèmia. Ara el Pacte buscarà detectar projectes que permetin reconvertir l’economia de l’Anoia i crear un espai de concertació social i econòmica.
El president del Consell Comarcal de l’Anoia, Xavier Boqeuete, explica que “és un document que ha de ser el punt de partida per la generació de projectes econòmics a l’Anoia que ens facin captar les oportunitats que aquesta crisi ha posat sobre de la taula com és la transició digital i verda, que alhora és el que marca la Unió Europea com a línies per encarar la recuperació”. Boquete afegeix que aquesta es la tercera crisi consecutiva que viu l’Anoia, “volem que aquesta sigui sinònim de recuperació i no de més crisi. El treball conjunt que hem fet per l’elaboració d’aquest document ha de seguir a l’hora de generar projectes de manera concertada amb els agents socials i econòmics “
El vicepresident primer del Consell, Jordi Cuadras afirma que la primera fase del Pacte servirà per saber què està funcionant i què no a la comarca en l’àmbit econòmic: “És l’eina per identificar projectes de reconversió econòmica a la comarca i accedir als Fons Europeus de la Recuperació amb projectes concrets i provocar el salt endavant de la comarca, tantes vegades ajornat, que ens faci entrar de ple en tot allò que demanda l’economia del segle XXI i la creació d’ocupació que se’n deriva”. Cuadras afegeix que “com a institució aquest és el nostre objectiu i volem fer-lo de manera conjunta amb els principals agents socials i econòmics del territori, a més dels municipis i la ciutadania”.
El Pacte d’Acció Econòmica i Social l’impulsen el Consell Comarcal i els ajuntaments de la comarca, acompanyats de la Unió Empresarial de l’Anoia, TIC Anoia, l’Associació dels Polígons dels Plans, Unió de Pagesos de l’Anoia, Igualada Comerç, el Gremi d’Hostaleria de l’Anoia, la Sectorial Turisme (UEA); els sindicats CCOO i UGT; les entitats del tercer sector Àuria Grup, Creu Roja i Càritas; l’Institut Milà i Fontanals i el Campus universitari Igualada-UdL; i l’Ateneu Igualadí.
Diagnosi de la situació a la comarca
La diagnosi que ha resultat de la primera fase del Pacte determina que l’impacte de la pandèmia ha estat considerable a la comarca. Més de 50 empreses han readaptat la producció arran de la pandèmia, destacant la fabricació de mascaretes o barnilles metàl·liques per a mascaretes, gel hidroalcohòlic, purificadors d’aire, plafons de TV virtuals o roba sanitària. D’altra banda s’han generat 1.664 expedients de regulació temporal de l’ocupació que han afectat 11.921 anoiencs. Segons dades que recull d’un estudi de la Diputació de Barcelona, l’Anoia ha perdut 189 empreses i a les que han quedat la producció s’ha reduït de mitjana un 10,7%.
Les persones en situació d’atur a l’Anoia s’ha incrementat l’últim any, de febrer de 2020 a febrer de 2021, en 1.787 persones, de les quals un 58,2 per cent són dones i que afecta tots els grups d’edat. El sector serveis és el més afectat, amb un atur del 68,57%, seguit de la indústria. La taxa d’atur a la comarca és ara del 16,04%, per sobre de la mitjana catalana del 13,87%. Pel que fa al perfil dels anoiencs, la comarca compta amb un percentatge superior de persones amb estudis secundaris respecte la mitjana catalana, però inferior pel que fa estudis universitaris. Un dels centres de formació destacat és l’IES Milà i Fontanals d’Igualada, que és el tercer més important de Catalunya en Formació Professional i ofereix una formació dual que permet el contacte de l’alumne amb l’empresa durant la formació, amb un grau d’inserció que supera en 10 punts la mitjana catalana.
Segons la diagnosi del Pacte, 7 de les 10 empreses amb major volum de facturació de l’Anoia estan ubicades a la Conca d’Òdena i la grandària de les empreses de la comarca és majoritàriament de fins a 10 treballadors. A finals de 2020 comptabilitza 3.024 empreses. A 2019 el 71% de les empreses de l’Anoia pertanyien al sector serveis, un 17% a l’industrial, un 10% al de la construcció i un 2% a l’agricultura. Del 2008 al 2013 es va registrar una davallada continuada del nombre d’empreses, que es va recuperar moderadament del 2013 al 2019. El 2019 el sector industrial de l’Anoia ocupava 8.192 persones, de les quals un 22% treballaven als tèxtil o al cuir, mentre que les empreses papereres donaven feina a 1.160 persones. El sector metal·lúrgic és el que ocupava més treballadors, i el de les peces de vehicles de motor és el tercer en importància en facturació. Les empreses del sector de les Tecnologies de la informació i la comunicació representen un 2% del PIB de l’Anoia. En l’àmbit de la promoció econòmica, l’Anoia compta amb entitats i centres dels àmbits de l’Emprenedoria i suport a les empreses, de les Estratègies per a l’Ocupació i del Tercer Sector i Economia Emergent.
Pel que fa a l’habitatge, el preu del lloguer a l’Anoia està per sota de la mitjana catalana i és molt similar al de comarques veïnes com el Bages o l’Alt Penedès. El nombre d’ajudes al lloguer s’ha multiplicat per 5 entre el 2012 i el 2018. La diagnosi destaca l’existència de projectes de cohabitatge per a la gent gran a la comarca. I, com a la resta del país, a l’Anoia també va esclatar la bombolla de la construcció i actualment es construeixen el 2% dels habitatges que es construïen l’any 2007, cosa que suposa que aquests nous habitatges tinguin un preu elevat.
Oportunitats de futur
La diagnosi del Pacte detecta com a fortaleses la situació estratègica de la comarca, la presència de sectors industrials consolidats i especialitzats, el turisme, el patrimoni cultural i natural, l’economia social, la formació i la bona coordinació en estratègies d’ocupació. Com a oportunitats destaca els Plans de reactivació econòmica de la Unió Europea, la potencialitat del sector agrari, la indústria 4.0, l’e-commerce i la logística, l’exportació i internacionalització, l’atracció de nova població de zones metropolitanes, el comerç de proximitat, l’impuls del turisme intern i sostenible, l’aposta urgent per la innovació en salut, la dualització de la formació i l’aprenentatge, la potencialitat de l’ocupació verda, les energies renovables i l’economia de les cures.
I, finalment, la primera fase del projecte determina com a eixos estratègics l’ocupació, l’emprenedoria, la formació, la innovació, la diversitat, les infraestructures, les administracions del segle XXI i la concertació, i, en concret, destaca l’economia al servei de les persones, la societat del coneixement-estratègia digital europea, la transició ecològica-European New Green Deal, i la reindustrialització.
